Serra d'Espadà: Coll de la nevera-La Rapita-Pic Espada-La Nevera

Era la primera eixida llarga i exigent del curs, la cosa prometia posar-se dureta en algun tram i així va ser, la serra d'Espadà no va decebre a ningú. Eixint des d'el coll de la Nevera vam prendre la senda que puja de manera evident cap a la Rapita (1.106 m), es una pujada constant, amb alguna baixada i algun tros que fa rebufar al grup, però amb pas ferm i paciència arribarem al primer punt fixat per a eixe dia, la visibilitat era esplèndida i l'aire va netejar l'atmosfera de manera que podíem veure des d'el Mongo fins al Penyagolosa. A la baixada de la Rapita vaig tindre que guiar jo el grup així que mapa en la ma i amb el treball previ a casa, vaig optar per fer una circular fins el coll de la Nevera de nou, la primera part de la baixada fins arribar a la forestal que ja no se deixa fins el final, va ser la joia del dia, una senda molt bonica amb abundat vegetació,algunes flors que donaven colorit al trajecte i unes vistes sobre la vall molt xules.

En arribar al coll de la nevera, començaria la pujada mes dura del dia, no massa llarga en kilòmetres però amb un fort desnivell, el pic Espada (1.086 m). Arribar dalt va ser un plaer ja que de nou les vistes van recompensar tot l'esforç de la pujada, però ja vos dic que hi ha que fer-la, es dureta i continuada. Dalt menjarem l'entrepà i a baixar de nou al coll de la Nevera per agafar el bus i cap a casa.

El dia va estar molt be, encara que vaig acabar prou cansat després d'unes 6 hores d'activitat. Els temps son aproximats ja que vaig quedar-me sense piles al GPS, ja no me tornara a passar jajajajaaj, de tot s'aprèn.

Dades Tècniques: 

Ruta Circular:SI

Distancia: 14,8 Km

Desnivell acumulat: 2.184m

Cota màxima: 1.106 m

Cota Mínima: 679 m

Temps Total: 7 Hores aprox

     Temps en Moviment: 5,5 Hores Aprox

Enllaç a Wikiloc

Ruta i Perfil d'elevació

 

Algunes fotos:

 

 Fins la Pròxima

Jaume

Cap de setmana aventurer 2ª part

Aquí va la segona part del cap de setmana, "ojo tocho" però l'ocasió ho mereix:

després d'un dia complet dedicat al Bloc posarem cap al refugi "Rabada y Navarro" en la Serra de Javalambre. Allí ens esperaven Javi, uns dels guardes del refugi i Laura, cal dir que Javi es el tècnic especialista del modul de senderisme del curs que estic fent, una vegada ens ensenyaren el "refu" amb tot detall, salva i un servidor s'acomodarem a la nostra cambra i gaudirem d'una dutxa perfecta, per separat clar que som companys de muntanya i de vida però tant, tant, tant no jajajaja.   Una vegada nets baixarem a fer-se les tradicionals cervesetes pre-sopar i xarrar amb Javi i Laura de mil i uns temes però amb un tema comú LA MUNTANYA. I va arribar l'hora de Sopar nyam, nyam , nyam ....quin soparet mes bo se curraren una sopeta calenteta de la que Salva va devorar dos plats i un pollastre amb les seues creïlles al forn, una copeta de Pedro Ximénez, mes xarrar sobre futures activitats hivernals a la zona i a altres indrets i a dormir que ja estàvem cansadets. El diumenge volíem fer un barranc sec i una ferrada a Manzanera però el temps mana i va amaneixer ploguen aixi que desdejunarem i decidirem fer temps al "refu" ja sabeu......" que si conozco un corredor por aquí para practicar" , que si "este invierno haremos cosas juntos", etc. etc. etc.  També vam vore unes fotos d'una activitat que va fer Javi amb el Jordi Corominas i després vam tindre que replegar tot el que Salva i Jo bavejarem nomes d'imaginar-se el que seria fer una activitat així.

-IEEEEEEEE  que ha parat de ploure ¡¡¡¡¡¡ vinga anem a caminar i a fer alguna foto????

- Pues au va

No se qui va fer la pregunta i qui va contestar, el mateix dona, però quan me vaig donar conter ja estàvem enfilant baix una lleugera pluja el pic Javalambre, tot anava be, amb un poc de boira i també de pluja però ja se sap, com diu sempre Salva "Qui només camina els dies de Sol, mai arriba al seu destí", però de sobte al canviar de vessant  per fer els últims metres d'ascensió, començà a donar-nos tot el aire al damunt, a ploure de manera mes intensa i a tancar-se la boira cada cop mes apenes veiem amb claredat 20 o 25 metres davant nostre , aixi que un poc contrariats, mullats fins el calçotets i amb molta prudència vam decidir girar cua a escassos 10 min del cim. Vam prendre la decisió encertada ja que el temps va empitjorar prou i la boira va augmentar de manera notable. Així doncs, mullats com a peixos, vam decidir baixar cap al refugi i tornar a gaudir d'un dinar preparat per Javi i Laura que ens va ressuscitar, i després cap a casa.

Be, un cap de setmana mes per apuntar a la llista, activitat, amics, llocs nous descoberts, reptes que queden pendents, il·lusions aconseguides, xerrades, nous projectes i molt molt molt bon rotllo. Fer menció especial a Javi i a Laura per el tracte rebut i la sensibilitat amb que ens tractaren Gracies de Cor i fins una altra. Menció especial també per a Reme i Mònica, que es fan càrrec de les criatures quan els "mascles Alfa" ixen de caça ;-).

Com sempre algunes fotos:

Fins la Pròxima
Jaume

Cap de Setmana aventurer 1ª part

Be, aquest cap de setmana hem liquidat un conter pendent que teníem amb Albarracin i el boulder. Fa tems que volíem fer una excursió a una de les zones mes importants de bloc d'Europa que per sort la tenim prop de casa. Aixi dons aquesta setmana entre apretons al gym van proposar-se fer una escapa expres cap allí i ja que estava a mitat camí, visitar a Javi al seu refugi "Rabada y Navarro" en plena serra de Javalambre"

Aixi doncs divendres prontet, a les 06:30 del mati, Salveta que sempre es company d'aventures i locures i un servidor marxàvem a blocar amb totes les ganes del mon i en el meu cas tota la curiositat que sempre causa anar a un lloc nou que mai has estat i que has sentit parlar d'ell tantes vegades. Després d'unes dos horetes de viatge aparcàvem el cotxe i s'acostàvem a cabrerizo,  allí vaig tindre el primer contacte amb la roca de Albarracin, mare meua¡¡¡¡¡ te posa els dits a parir des d'el primer moment, i les gemmes dels dits a foc, rojetes, rojetes. Al sector cabrerizo férem algun 3+, algun V i provarem un 6a que ha quedat pendent per la meua part per a properes visites. D'allí marxarem cap al arrastradero caigueren un parell de 3+ i Salva va estar barallant-se amb un 6a que quan tornem de ben segur que serà encadenat, i ja per acabar canviarem d'orientació per pegar-se un servidor amb un parell de 4 que no vaig encadenar, molt, molt tècnics i finets.  Salva va donar conter d'aquestos problemes i vam donar per tancat el dia bloquero amb els braços i les mans a foc¡¡¡¡¡¡¡¡¡

Ara ja se que es el que tenim que seguir entrenat i millorant per a properes visites que de ben segur farem. En breu posaré la segona part del cap de setmana, que de bon tros va ser la mes aventurera.


Algunes fotos de Albarracin:

 

Fins la pròxima
Jaume